EL BLOC DE LA TINA

I neixen  els nous pètals,  sensibles a la llum del sol  que els abriga   desnonen els malsons i esmussen el passat insuflen  ràfegues d'aire fresc i viu

Caminant,  caminant,  a la vora del meu mar,  del teu mar.

tpablos 3/2012 De vegades, he de regar el meu cor amb flors de primavera i  he d'encendre el nou dia amb sol i energia.

LLUM A LA FOSCOR!  There 2008  Pujo els esglaons a poc a poc   i a cada dolor, torna la bèstia de la foscor, és un monstre terrible, que trepitja fort, amb el què em costa molt, lluitar i avençar. No vull arriscar-me a perdre aquesta cursa, a malversar el brollador d’energia natural, a caure en el forat negre del pou sense politja, del pou sense retorn. Vull vestir els dies amb ales de colors, vull despullar la incertesa i la por, vull plantar cara i trobar el pont que enllaça amb la vida i la il·lusió, deixar de banda els precipicis i les erosions. Adoptaré el teu somriure i la força interior dansaré pels núvols de cotó em guariré del monstre i gaudiré del jo encendré un llumí en la negror deixaré espai als somnis de dolçor. tpablos 15/3/2012

Grinda 2006 En deu segons , de vespre i  nit, la pell eixuta, la pell humida, mig cos ben fred, mig cos bullint, cabell ressec , amaror  i  suor. L ’insomni irromp, la meva son passen minuts i sovint hores,  marxa a passeig i torna a l’albada. Despunta el dia, desperta el somni.  tpablos 7/3/2012

Sol i sola  Cafè i mar  Raig i ona  Jo amb mi  Sol i tu  Vaixell i sorra  Nit i fred  Tu amb mi  Sol i mar  Alba i cel  Llevant i clar  Indret falaguer  Aigua i sal  Natura i vida  Glopada i crit  Adéu basarda !! tpablos Febrer 2012

Sóc i estic, millor  que  pitjor  De deu una, perquè jo? Maleïdes cèl·lules que en roben vida en resten alegria i en sumen vellesa en mutilen mig òrgan  maternal i m’anul·len per un temps l’activitat   Lladres de projectes i d’ il·lusions   que atien incertesa, melangia, obsessió que contaminen els ànims i muten teixits que es tornen insans De vint una, perquè jo? Maleïdes cèl·lules que s’han de cremar i amb elles, les sanes, totes a la part El cos desganat,  la força, se’n va la pell s’ha torrat i tu, ni ets tu,  ni estàs La química ja fa els seus estralls la matèria  treballa sense descans l’essència avança  per separat i es  posen d’acord per tirar endavant De deu una, de vint una...  i què? Maleïdes cèl·lules, estic guanyant i vull reblar als que m' heu guarit: el poder de la força interior, l’estima dels que tinc més a prop, els amics que recol...

... de les tristors en farem fum. Que casa meva és casa vostra si és que hi ha … cases d´ algú...

i tinc tant per reprendre, i sento tantes emocions alhora, i tinc tants desitjos a mitges i noto tantes sensacions noves que el cap barrina sense parar que el cor batega sense compàs que els ulls no deixen de plorar que el cos es mostra astorat si tu m’ajudes, m’alçaré si tu m’escoltes, jo sentiré si m’acompanyes,  jo viatjaré i si m’estimes... Si m’estimes , reeixiré tpablos 28/12/2011

És dona i dóna i rep   però sovint es perd   pel llarg camí de la vida.   I es troba  i rodola   pel  límit del curt temps  amb  més cor, que pensament  sense fer, a voltes, esmen. Tresca amb afany i energia i  aporta alegria al instant però  dura un xic de temps no es deixa mai agafar s’esvaeix com l’aire pur que el vent   s' endur  cercant  la   llibertat. Mil projectes a tancar  i  les portes de bat a bat .  Sense avortar  cap opció,   dubta, pregunta i  resol  i  amb l’ajut de tots, se’n surt.   fins a la propera,  què, segur, que  ja  l’espera.  Te empenta i llença coces  amb el seu  corrent t’atrau  i guarneix el teu entorn  i reomple l’espai buit amb paraules i sentiments et porta  i et sedueix pel...

Un conte curt per una llarga història. Hi havia una vegada, una parella que vivien en un poblet petit al Sud d’Europa, anomenat Castell del Benviure, a tocar dels Pirineus i de la Mediterrània, a on la gent duien vermell al cap, la sang a la seva senyera i parlaven en una  llengua estrangera. Ells feien de mestres i cada dia, aprenien com ensenyar als nens i nenes, a tenir amics, il·lusions, projectes, saviesa i felicitat. Passat un temps aquella parella van decidir tenir un bebè i així poder aprendre i estimar ,més enllà de quan s’amaga el sol. I un dia es van estimar tant, que el seu desig es va acomplir i a la panxa de la Tina va créixer la llavor. Quina sensació! Al cap de poc temps ,van saber que seria una nena i que es diria Egina, un nom amb ingredients històrics, mitològics, geogràfics però sobretot sentimentals. Vam passar més de nou mesos i l’Egina va treure el cap. Tots la van rebre i conèixer amb entusiasme, tendresa i amor. Dos anyets i algun messe...