Encongiment, dilatació, enfortiment

Un conte curt per una llarga història.

Hi havia una vegada, una parella que vivien en un poblet petit al Sud d’Europa, anomenat Castell del Benviure, a tocar dels Pirineus i de la Mediterrània, a on la gent duien vermell al cap, la sang a la seva senyera i parlaven en una  llengua estrangera.

Ells feien de mestres i cada dia, aprenien com ensenyar als nens i nenes, a tenir amics, il·lusions, projectes, saviesa i felicitat.

Passat un temps aquella parella van decidir tenir un bebè i així poder aprendre i estimar ,més enllà de quan s’amaga el sol.

I un dia es van estimar tant, que el seu desig es va acomplir i a la panxa de la Tina va créixer la llavor. Quina sensació!

Al cap de poc temps ,van saber que seria una nena i que es diria Egina, un nom amb ingredients històrics, mitològics, geogràfics però sobretot sentimentals.

Vam passar més de nou mesos i l’Egina va treure el cap. Tots la van rebre i conèixer amb entusiasme, tendresa i amor.

Dos anyets i algun messet i va néixer el seu germà, company d’aventures, complicitats i discussions, de troballes i grans emocions.

I des d’ençà que no ha parat, ara ja farà vint anys que va trescant pels camins i assaborint els aromes dolços, intensos i amargs, que la vida li va oferint.

Ella volia ser, gos, cavall i cantant, patinadora, nedadora i violinista o grangera o veterinària o mestra i ara per ara, doctora.

Amb aquell temperament que l’identifica, amable, somrient, alegre, afectuosa, familiar, sensible, exigent,  arriscada , amb empenta i molt  humana, va deixant  empremta en cada nova descoberta.


Per a ells, LA MILLOR!!
tpablos 26/1/2012