AVI IOIO I un dia arriba, de cop, sense avisar I tu, ja no ets tu i jo no hi sóc hi ha desconcert al meu voltant Jo, que t’he estimat tant I tu, que m’has mimat més tot ha passat en un instant. I en preguntes qui sóc I a mi em plora el cor el teu cervell àgil ha minvat. On és el reg que banya el seny on és el sol que encén el dia veig la foscor que apaga vida. No puc pair aquest sotrac veure’t petit , si ets adult gran on ets, Avi de l’ infantesa? La veu de llop ja s’ha apagat, resta el record d’aquells moments queden tresors tancats amb clau. Vull cridar fort, dalt d’un turó AVIIOIO t’estimo MOLLLLLLLLT!!! Quedat no marxis, quina tristor! Evtpablos 23-1-2103
