AVI IOIO
I un dia arriba, de cop, sense avisar
I tu, ja no ets tu i jo no hi sóc
hi ha desconcert al meu voltant
Jo, que t’he estimat tant
I tu, que m’has mimat més
tot ha passat en un instant.
I en preguntes qui sóc
I a mi em plora el cor
el teu cervell àgil ha minvat.
On és el reg que banya el seny
on és el sol que encén el dia
veig la foscor que apaga vida.
No puc pair aquest sotrac
veure’t petit , si ets adult gran
on ets, Avi de l’ infantesa?
La veu de llop ja s’ha apagat,
resta el record d’aquells moments
queden tresors tancats amb clau.
Vull cridar fort, dalt d’un turó
AVIIOIO t’estimo MOLLLLLLLLT!!!
Quedat no marxis, quina tristor!
Evtpablos 23-1-2103
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada