Sóc i estic, millor que pitjor De deu una, perquè jo? Maleïdes cèl·lules que en roben vida en resten alegria i en sumen vellesa en mutilen mig òrgan maternal i m’anul·len per un temps l’activitat Lladres de projectes i d’ il·lusions que atien incertesa, melangia, obsessió que contaminen els ànims i muten teixits que es tornen insans De vint una, perquè jo? Maleïdes cèl·lules que s’han de cremar i amb elles, les sanes, totes a la part El cos desganat, la força, se’n va la pell s’ha torrat i tu, ni ets tu, ni estàs La química ja fa els seus estralls la matèria treballa sense descans l’essència avança per separat i es posen d’acord per tirar endavant De deu una, de vint una... i què? Maleïdes cèl·lules, estic guanyant i vull reblar als que m' heu guarit: el poder de la força interior, l’estima dels que tinc més a prop, els amics que recol...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada