Sant Pol
Caminant,
caminant,
a la vora del meu mar,
del teu mar.
Encongiment, dilatació, enfortiment
LLUM A LA FOSCOR! There 2008 Pujo els esglaons a poc a poc i a cada dolor, torna la bèstia de la foscor, és un monstre terrible, que trepitja fort, amb el què em costa molt, lluitar i avençar. No vull arriscar-me a perdre aquesta cursa, a malversar el brollador d’energia natural, a caure en el forat negre del pou sense politja, del pou sense retorn. Vull vestir els dies amb ales de colors, vull despullar la incertesa i la por, vull plantar cara i trobar el pont que enllaça amb la vida i la il·lusió, deixar de banda els precipicis i les erosions. Adoptaré el teu somriure i la força interior dansaré pels núvols de cotó em guariré del monstre i gaudiré del jo encendré un llumí en la negror deixaré espai als somnis de dolçor. tpablos 15/3/2012
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada