Sóc i estic...
Sóc i estic, millor que pitjor
De deu una, perquè jo?
Maleïdes cèl·lules que en roben vida
en resten alegria i en sumen vellesa
en mutilen mig òrgan maternal
i m’anul·len per un temps l’activitat
Lladres de projectes i d’ il·lusions
que atien incertesa, melangia, obsessió
que contaminen els ànims
i muten teixits que
es tornen insans
De vint una, perquè jo?
Maleïdes cèl·lules que s’han de cremar
i amb elles, les sanes, totes a la part
El cos desganat, la
força, se’n va
la pell s’ha torrat i tu, ni ets tu, ni estàs
La química ja fa els seus estralls
la matèria treballa
sense descans
l’essència avança per
separat
i es posen d’acord per tirar endavant
De deu una, de vint una... i què?
Maleïdes cèl·lules, estic guanyant
i vull reblar als que m' heu guarit:
el poder de la força interior,
l’estima dels que tinc més a prop,
els amics que recolzen de cor,
la música, la natura, el mar i el sol.
A tots, gràcies.
tpablos 13-2-2012
A tu també et donem les gràcies per treure fora tot el neguit, per lluitar des de dins i per compartir tots aquests sentiments.
ResponEliminaUna abraçada.
Josep